Entorns de La Casa de l'Aigua, Barcelona, 2016













Promotor
BIM/SA
Inici d'obra
2013
Fotògraf
Veronica Correas Pedrosa
Descripció
PERMEABILITAT
El principal objectiu és transformar un espai tancat, fragmentat i residual en un espai obert,
públic i fluid que articuli el seu entorn i potencii el valor històric i paisatgístic del lloc a través
d’intervencions pròpies del paisatge del Parc Natural de Collserola.
Així, s’ha optat per treballar amb petites modificacions de la topografia. Feixes executades amb
murs de gabions i terra armada (construcció en sec) que aconsegueixen integrar 30 horts a
l’àmbit i donen accés a peu pla a l’interior del dipòsit, futur Centre d’interpretació de l’Aigua i
d’educació ambiental.
Per altra banda, es dóna continuïtat per a vianants a l’avinguda Vallbona mitjançant el parc.
D’aquesta manera, s’aconsegueix una connexió franca entre els barris de Torre Baró i Trinitat.
Finalment, amb l’objectiu d’integrar el futur equipament de barri, es resolt el canvi de cota en la
part sud-oest del parc amb una grada que dóna continuïtat al espai públic i a la vegada
enriqueix l’espai dotant-lo de més possibilitats d’ús.

MEMÒRIA HISTÒRICA DE L’AIGUA
Després de l’epidèmia de tifus de 1914, Barcelona va accelarar la construcció d’un nou sistema
de subministrament d’aigua de boca per millorar-ne la salubritat.
La Casa de l’Aigua és un edifici modernista de principis del S.XX, un antic dipòsit d’aigua de
11.340m3 projectat per l’enginyer Felipe Steva i promogut per Aigües de Montcada amb
l’objectiu de tractar l’aigua provinent dels pous de Montcada i per gravetat conduir-la als barris
de menys cota de Barcelona.
Seguint una línia pedagògica, i amb vocació d’explicar la dimensió històrica de l’aigua en
l’àmbit, s’han projectat recorreguts que acaben al mirador en l’extrem nord des d’on es veu el
Riu Besòs, l’horta de la Ponderosa, el Rec Comtal, el conjunt de les cases de l’aigua de Trinitat
Nova i Vella, l’antiga estació elebadora... elements relacionats amb l’aigua que han sigut claus
en el desenvolupament tan morfològic com socioeconòmic del territori.

ECOTÓ
La situació del projecte, immediatament annexa al Parc natural de Collserola ha determinat
l'estratègia d'intervenció a nivell paisatgistic i mediambiental. El punt de partida ha sigut
entendre l'espai com un ecotò -espai de transició- entre un medi natural protegit i el medi
urbà.
Les linies d'actuació han sigut la minimització de l'ús de paviments durs i la naturalització de
l'espai a través de l'ús d'especiès autòctones diposades estrategicament per a recrear diversos
dels ecosistemes presents a l'àmbit de Collserola.
Amb aquesta operació aconseguim ampliar l'ecosistema natural en un espai intermedi naturaciutat
alhora que potenciem espècies amenaçades com el Quercus cerrioides i disminuim els
requeriments hídrics del parc.